Llegiu el següent text, si us plau…

Em preguntava on havia estat tot el món! Això és bo per saber: és ridícul tenir un món d’amics i només 25 poden veure el que publico. Fins ara he ignorat aquesta publicació abans, però resulta que funciona !! Estic veient publicacions de gent que no he vist en anys. Aquesta és la forma d’evitar el sistema de Facebook que ara té en el seu lloc que limita les publicacions en la teva secció de notícies. El seu nou algoritme tria a les mateixes persones al voltant de 25 que llegirà les teves publicacions. Per tant, Mantingues el teu dit en qualsevol part d’aquesta publicació i “CÒPIA” s’aixeca. Fes clic a “copiar”. llavors ves a la teva pàgina, inicia una nova publicació i posa el dit en qualsevol lloc del camp blanc. Apareixerà “Enganxar” i fer clic a enganxar. Això es el sistema. Si estàs llegint aquest missatge, fes-me un favor i m’ho dius a mi un comentari ràpid … un “hola,” un adhesiu, el que vulguis, així apareixeràs en la meva secció de notícies! Funciona!!!

Segur que l’heu vist algun cop a Facebook. Potser fins i tot l’heu copiat i publicat al vostre mur. Hi ha algunes variants del mateix text. Un text mal escrit, probablement fruit d’una traducció automatitzada i no revisada. Ho publica algú conegut, entre els teus contactes, o contactes dels teus contactes, perquè ha vist que ho publicava també algú conegut, i així indefinidament. Ho llegeixes sense escepticisme. Sembla que això que diu té sentit, no? Bé, i si no el té tampoc no és rellevant, perquè, i si fos veritat? L’”i si” es porta molt a les xarxes socials. I així veiem gent compartit qualsevol cadena. Perquè sí, és una cadena, com aquelles que fa una dècada circulaven pel correu electrònic i de les quals tant s’advertia. No ens plantegem res, no ens molestem a investigar una mica, com quan cerquem un hotel bo, bonic i barat, com quan volem comprar un nou mòbil, com quan volem saber si un restaurant és recomanable o no. Potser perquè no hi veiem cap risc i per això l’”i si” funciona. I si fos cert? I si no? Doncs si no, no passaria res…

Però, passa. Repetim un text com borreguets, sense comprovar-ne la veracitat. Contribuïm a la viralitat d’una mentida. Generem molt de soroll, perquè molts dels nostres contactes copien la mentida al seu mur i així es va propagant de forma ràpida, omplint la xarxa de dades repetides i inútils, i posant en compromís la seguretat dels usuaris de la xarxa social.

Així doncs, si cada cop que us plantegeu copiar qualsevol contingut sense reflexionar-hi, penseu en les conseqüències, potser com a mínim intentareu assegurar-vos de si n’heu de fer cas o no. I en cas de dubte no val allò de l’”i si”. En cas de dubte millor no fer-ne cas.

Referències